La majoria del consistori, cdm-pp-um, aprovà els pressuposts per al 2010, amb un total de deu milions d'euros que preveuen com a única inversió destacable la compra de la plaça de toros per un cost d'uns 450.000 euros. Així, queden soterrades les inversions iniciades en la reforma del casc antic (no es fa el soterrament del cablejat); ni es parla de l'arxiu (tenia dues fases aprovades i pressupostades); i molt manco de la reforma del parc verd, ara il·legal (Nadal Muñoz ho deixà clar: "mentre jo sigui regidor de Medi Ambient, no faré cap reforma al Parc Verd).

El que destaca també és la supressió, per ara, de la reforma de les graderies del camp de futbol, que costen 750.000 euros. L'Ajuntament no es va veure amb cor de complir els terminis de construcció i ho han depassat per més endavant. Així, després d'hipotecar tres anualitats del pressupost d'Obres i Serveis que destina al poble el Consell de Mallorca, aquest any es passarà en blanc.

Així les coses, les inversions municipals queden a mercè del nou plan E del govern central, tot i que no desvetlaren cap de les intencions que tenen.

Per part de l'oposició, PSOE i Entesa, es criticà que, en temps de crisi, la plaça de toros sigui la principal inversió, ja que aquesta té l'interès general i mai no hi ha hagut cap problema per a fer-hi actuacions. De la mateixa manera criticà els pressuposts com a utòpics, ja que, segons Amengual, tenen una desviació de 700.000 euros, que argumentà així: per llicències urbanístiques preveuen 120.000 euros, quan no se n'han recaptat 80.000 enguany; mentre que per infraccions es preveu entrar 378.000 euros, quan enguany no s'ha arribat a 160.000 euros. Per això, remarcà Amengual, després tenim problemes de liquidesa i s'han de fer préstec per pagar corrent, personal i altres qüestions bàsiques, com el que es féu de 500.000 euros, que s'han de pagar durant el 2010. Com a resposta, Fornés, li digué que el Consell deu a l'Ajuntament més de 600.000 euros d'ençà de 2001 i que si es cobren s'acabarà la manca de liquiditat. Esclar, si no s'han cobrat en vuit anys tres partides diferents, què fa suposar que es cobraran enguany? contestà Payeras...

En un altre ordre de coses, i en vista que no hi havia Televisió Murera, s'ha de comentar l'ambient que es respirava a la sala de plenaris.

En primer lloc, massa sovint, els plenaris es converteixen en una gàbia de lloros que no es respecten els torns de paraula i que s'increpen seguit-seguit. En segon lloc, cridà l'atenció la virulència i poca educació que demostren els regidors més joves de l'equip de govern, Blai i Nadal, que actuen amb una actitud menyspreadora i desqualificadora, que sobrepassa el que s'entén com a políticament correcte. Aquesta actitud ha anat creixent plenari a plenari fins a esdevenir realment despòtica i desagradable.

D'una altra banda, i no menys important, l'Ajuntament hagué de tornar enrere la substitució de Miquel Àngel Tortell i Joan Petro, com a representants de Caixa Colonya, per considerar-se il·legal. En aquest sentit, Payeras considerà l'acció com a persecució política i personal, mentre que Fornés digué que aquells haurien de dimitir perquè no representen la majoria municipal (i, suposadament, no tenen la confiança del batle).

Aquesta actitud desqualificadora de persones, també es fa extensible a les associacions municipals en forma de censura. En aquest sentit, es pot parlar de l'Obra Cultural Baleaer -OCB- que ha patit una censura reiterada durant el darrer any, justament el més actiu dels darrers anys de l'associació cultural a Muro. Així, les iniciatives de l'OCB no han aparegut al programa de festes de la firar -baldament ho demanassin- i se'ls va negar la participació al curs d'història a Muro, mitjançant la conferència de Balutxo "50 anys de la Nova cançó, en català". El més insòlit és l'origen d'aquest vet a l'OCB, protagonitzat pel batle Martí Fornés: el concert de Cranc pelut, en què el cantant, al final del concert, blasmà contra el camp de golf de Son Bosc. Per això, el batle decidí vetar tot acte que pogués contenir alguna crítica a l'acció de govern municipal -molt democràtic- i condiciona, així, la llibertat d'expressió dels artistes que desembarquin a Muro. El més paradoxal, però, és que després de tot això Leo Bassi presentà el seu espectacle a Muro, sota l'organització de l'associació sa Riba i amb el suport municipal. Els que assistiren a Muro veren com Leo Bassi desqualificava i criticava amb molta duresa la construcció de camps de golf i més el nostre, dins el Parc Natural. D'això, però, ni mú. Deplorable